Aquesta primera sessió ha tingut un marcat accent introductori: hem vist l’estructura de l’assignatura i els seus continguts, així com la metodología d'avaluació. A través de l’exercici de dibuixar un escut autorepresentatiu hem descubert una dinàmica de coneixença força interessant, la qual treballa aspectes comunicatius gràfics i orals. Començar a conèixer els nostres companys i companyes és interessant, però conèixer-se a un mateix també juga un paper molt important en aquesta dinàmica. Per tant, es tracta d’un recurs molt complet i efectiu per dur a terme amb qualsevol grup.
El motiu d’aquest escut és, respondre visualment davant les preguntes “QUI SOU?” i “ COM US IMAGINEU COM A PROFESSORS D’INSTITUT”.

Haver de fer un escut, de definir-me, de presentar-me, em va suposar un esforç real de comunicació amb les que, a partir d’ara, serien les meves companyes. I, en el fons, un exercici com aquest que de manera inevitable relaciono amb els exercicis de presentació de l’ESO, em connecta amb el meu jo passat. I, alhora, em fa veure el jo present, a una classe de tutoria dins un barracó al campus de Mundet, de la mateixa manera: conèixer gent, buscar afinitats, encaixar, trobar amics i amigues. Sentir-me membre d’un grup classe que em pertany de la mateixa manera al que jo pertanyo. Sigui amb 12 o amb 23 anys, això no canvia.

Vaig pensar en les meves experiències al món de la psicología (com a client i com a estudiant), i em vaig imaginar com un professor amb la capacitat d’escoltar als altres de manera que es puguin reconéixer a ells mateixos veure els seus defectes i virtuts sense filtres, i trobar la forma d’acceptar-los per tal d’aprendre a estimar als altres estimant-se.
Aquesta idea em va conectar amb una obra que vaig fer a la carrera, la qual consisteix en molts telèfons mòbils als quals vaig enganxar una làmina amb efecte mirall, a mode de filtre de realitat per tal que l’espectador es reconegués a sí mateix. Els telèfons constitueixen un dispositiu que actualment juga un paper clau en la construcció de la nostra identitat a través de l’acceptació del grup. Aplicant un mirall real a un dispositiu que es tracta d’un mirall virtual amb múltiples formes de maquillar la realitat, la meva intenció era generar una reflexió entorn els processos psicosocials de construcció de la identitat i les TIC.

Les banderes, o els escuts són símbols que intenten transmetre una sèrie de valors amb l'objectiu de crear i representar identitats. No és d'estranyar que, en una mateixa regió de característiques històriques i culturals semblants, sorgeixin símbols igualment semblants. La història comuna de països com Guatemala, Nicaragua i Hondures fa que, avui dia, les seves banderes siguin pràcticament iguals. El mateix ocorre amb Austràlia i Nova Zelanda, o amb Sèrbia, Eslovènia i Eslovàquia. L’explicació es basa en una història i en una iconografia socialment compartida que les apropen en imatges.
Dibuixar el teu propi escut o la teva pròpia bandera – com ens proposaves a classe- vol dir fer un exercici de representació pròpia però també, i aquesta part em sembla especialment interessant, un anàlisis d’aquells símbols que son compartits amb la resta de companys.
En altres paraules, "com em represento a mi mateixa" però també "com aquesta representació dialoga amb la de les altres persones que tinc al costat". Com diu el Matrí, em sembla un exercici ideal en un moment d'inici de curs o encara ens estem situant i molt sovint no coneixem els companys i companyes. Una reflexió de com em projecto jo, i un exercici d'empatia i punts amb comú.

La figura del tutor té moltes responsabilitats i es clau per al procés d’aprenentatge dels adolescents. Fins començar l’assignatura no era conscient de la dimensió d'aquest rol docent dins dels centres educatius. La imatge d’aquesta figura em fa pensar en el cine i l’imaginari del professor que culturalment hem construït a través de la pantalla. Aquest personatge pot ser tan savi com nobell, però a través de l’implicació sempre és capaç de generar canvis transcendentals (To Sir, with love, 1967 i Dangerous minds, 1995). No obstant això, un gran poder comporta una gran responsabilitat, doncs la influència del tutor sobre l’alumnat pot esdevenir també escenaris distòpics (The Wave, 2008).