En aquesta sessió, hem treballat els motius pels quals es fan tutoría, els quals recauen especialment als canvis d’etapa educativa i l’entrada a l’adolescència.
Altres motius contextuals com les noves estructures i hàbits familiars, la diversitat, les noves propostes educatives i l’educació competencial i integral.
En segon lloc, hem tractat el tema que comprén els espais de l’escola, els quals trascendeixen a l’aula o els despatxos del centre, especialment amb el nou model integral d’acció tutorial (SCAP).
De la mateixa manera, i en quant als moments en els quals es fa la tutoría (l’hora setmanal a l’aula, l’hora setmanal d’atenció individual amb un alumne i l’hora d’atenció a les famílies), és necessari adoptar una actitud proactiva que ens permeti implementar l’acció tutorial en qualsevol moment.

Com a evidència per a aquesta sessió, he escollit un parell d’imatges d’un sociograma (d’on he esborrat els noms, per quedar-me només amb la imatge).
Fa poc, treballant a l’Orlandai (de fet, la meva escola), vaig esbrinar que el tutor de l’any passat del grup que tinc com a monitor (Coales, 3r) va passar un parell de tests molt senzills a la classe. Les respostes, introduïdes al sistema informàtic YED, elaboren una imatge seguin un determinat algoritme. La imatge reflexa de manera visual les dinàmiques i relacions dins del grup classe; les afinitats i les hostilitats.
Aquesta imatge és, en definitiva, la que s’ha de construir un tutor per ell mateix. És aquesta capacitat d’observació i detecció de dels cercles d’amistat i pertinença, tant quan són problemàtics com quan són productius, un dels requisits d’un bon tutor. Després, s’haurà de ser capaç de saber posar-hi remei. Però està clar que, sense aquesta mirada quasi sociològica sobre l’alumnat, resultarà impossible desenvolupar una acció tutorial satisfactòria.
Més enllà de la reflexió, em sento especialment atret per aquestes imatges. Són imatges simples, però que ens aporten una quantitat d’informació impressionant. En aquest sentit, malgrat l'absència de noms, resulta evident que hi ha determinades persones amb dificultats socials i afectives amb la resta de la classe. I, més enllà del tutor, aquest també és el meu camps d’acció com a monitor.

El llibre de “Animalario Universal del profesor Revillod”, parla d’uns canvis físics i d’una construcció identitària líquida; un animal híbrid que es al mateix temps moltes coses i una de sola.
L’adolescència comença amb canvis físics i canvis psicològics que impliquen una crisi d’identitat, d’emocions contrastades i de noves relacions socials. El canvi hormonal posa en marxa les pulsions, juntament amb el descobriment d’un cos sexuat que ens empeny i ens precipita cap a ser adults i alhora deixar el cos infantil. Què fer després? Per què estudiar? Que m’agrada? Que vull ser i com?
Es tracta d'una etapa emocionalment complexa, en constant construcció, que necessita d’un acompanyament des d’una distancia suficient per no condicionar l’autonomia.
La segona imatge que proposo te a veure amb aquest acompanyament. És una imatge que vam generar amb un grup de 4t d’ESO l’any passat a classe de visual i plàstica. Pensant el perquè de les normes i l’espai de l’aula, un grupet d’alumnes van decidir prendre’s el temps per “no fer res”. La tasca docent es troba també en convertir la resistència o la falta de motivació en un procés actiu i constructiu.

L'any passat unes companyes reflexionaven en torn el temps amb alumnes de l'ESO a un institut de Girona. Van penjar a la façana del centre una pancarta gegant que deia "ENS ESTEU ROBANT EL TEMPS", que va generar força rebombori entre companyes, familiars i professors. Com ho veig jo, aquesta situació és ideal per al tutor, pot fer de frontissa entre els diferents agents implicats, perquè els alumnes es comuniquin i els adults aprenguin a escoltar.

Pensant en allò que més podria representar el moment adolescent, he recordat el Messenger: un programa de xat on-line que va marcar una generació. Un tret molt distintiu eren els "nicks" (nicknames en anglès), els quals tothom tunejava de forma meticulosa amb frases, símbols i caràcters per tal de presentar-se als demés. A una de les versions del programa fins i tot li podies canviar el color escrivint codis... Un dels elements més interessant d'aquesta carta de presentació entre amics, és que molts dels llavors adolescents incloïen als seus amics més propers al nick. En un moment previ als smartphones i les apps intuïtives, el fet de presentar-se als demés a través de la identificació amb el teu grup més proper, ja era una necessitat.