Aquest dia hem començat recuperant el contingut de la sessió anterior, que no vam fer per les mobilitzacions i la convocatòria de vaga. Hem analitzat el perfil del tutor, que com qualsevol perfil professional ha de saber, saber fer i saber ser/estar, o com diu Benito Hechevarria, qualsevol docent ha de tenir el saber però també el sabor. Tot i que són molts els aspectes que ha d'atendre un tutor, l'Anna a recomanar que, en tot moment, féssim servir el sentit comú, prudència, capacitat d'anàlisi i calma. Hem conegut la deontologia, l'ètica de la funció tutorial, que es basa en els principis de beneficència, no maleficència, confidencialitat, d'autonomia, justícia i veracitat. També hem vist algunes estratègies de prevenció i d'intervenció de l'acció tutorial com l'educació en valors o el contracte didàctic.
Per acabar hem experimentat un exemple d'activitat de mediació que podríem fer amb alumnes de secundària. L'Anna ens ha demanat pensar un objecte fàcil de dibuixar, posar-nos per parelles i dibuixar l'objecte en 1 full i amb 1 bolígraf, en silenci. Algunes persones no ens hem posat d'acord, altres han cedit. Hem vist que cal afavorir un diàleg per arribar al benefici mutu. En conclusió, el tutor és qui busca la millor manera d'ajudar al grup i els seus alumnes, sense traspassar la barrera de la confiança i el respecte, no obstant això, un tutor no neix ensenyat.

Aquell dia, vàreu realitzar a classe una espècie de carta responent a què ha de saber, què ha de saber fer i com hauria de relacionar-se amb el grup classe. La gràcia de l’exercici fou, sobretot, que el sobre amb les respostes ens va ser retornat unes setmanes després, a l’última sessió. Aquesta idea d’interpel·lar al jo futur, m’ha portat a desenvolupar aquest exercici d’una manera una mica diferent.
Amb l’intenció de retrobar-me amb aquest portfoli quan ja estigui exercint la professió, he desenvolupat un parell de dibuixos imaginat-me com a tutor d’aquí uns anys. Un un tant més tradicional, i un altre una mica més alternatiu.
Però, més enllà de l’aspecte físic, m’agradaria esdevenir un tutor:
Responsable, tolerant, respectuós, acollidor, afectuós, imaginatiu i creatiu, predisposat, actiu, divertit, empàtic, atent, dialogant, disposat a escoltar a tothom, hàbil en la comunicació i amb l’ús de les paraules, accessible, amb eines i recursos (tant de dinàmiques de grup com d’orientació professional), flexible, compromès, cooperatiu…

Deixar-se guiar requereix una confiança amb el que guia. De la mateixa manera que per guiar és necessari un pacte amb qui segueix. Un pacte que no sempre ha de passar per lo verbal, però de confiança i respecte. Aquest pot ser de moltes maneres i pot anar canviant segons la situació –de fet, així hauria der ser- però és necessari que existeixi. Si això no hi és, "agafa el bolígraf amb massa força!" - com algú va dir a classe en fer l'exercici.
En la imatge proposada de ressonant, la fotograma Paloma Ricon, construeix una escena d’equilibris entre pinces de llagosta, raïm i ceba. Un equilibri que fàcilment es podria trencar si la força de les pinces fos excessiva.

L’adolescència se’ns presenta com un trencaclosques de gran complexitat, tanta que en ocasions ens pot generar la sensació de no poder-les controlar totes de forma simultània.

Davant d’això, l’Anna va fer èmfasi en que no ens espantessim amb tants factors a tenir en compte. Va recomanar que, en tot moment, féssim servir el sentit comú, prudència, i capacitat d’anàlisi. Això em connecta amb una tècnica pictòrica que treballa amb una filosofía similar. En el següent vídeo, una professora ens explica que a les seves classes de “Marbling” anima als seus estudiants a esforçar-se envers el sentit, i no envers la perfecció. A més, apunta que a través d’ aquesta tècnica, simplement hem d’observar i ajustar. Sembla mentida que mitjançant aquestes dues premises s’aconsegueixin creacions de tan elevada complexitat visual.

El currículum d’educació és un acord, i d’aquest acord en depèn que el document sigui d’una manera o una altra. No obstant això, aquest acord no acostuma a incloure les veus dels infants i dels joves per a concretar-se. Fa uns dies vaig presentar el currículum d’educació primària a un grup d’alumnes de 1r de primària amb qui vam inventar maneres de dibuixar plegades, com una forma de prendre prendre acords, i també, afegir les seves veus al document.