En la darrera sessió abans de començar el Pràcticum 1 hem vist que orientar vol dir ajudar a decidir lliurement i de manera conscient, en el marc de l'ESO i el Batxillerat, als estudis i la professió. Els interessos vocacionals no es vinculen a una ocupació concreta, més aviat a un ampli camp d'interessos professionals. Per això, és d'importància oferir una àmplia perspectiva de la realitat professional i educativa actual, així com dotar a l'alumnat de diverses eines d'autoconeixement, com poden ser (entre d'altres) els tests d'interessos professionals.
Pel que fa a cursos com a 3r i 4t, on els alumnes han de començar a escollir el seu camí, l'Anna recomana tranquil·litzar el màxim possible i (molt important) transmetre la idea que la decisió no és definitiva. Tanmateix, reflexionar sobre com les pressions familiars o de grup poden influir en les nostres decisions pot ajudar que prenguin consciència sobre el fet que la seva decisió és seva. Per altra banda, és important aconseguir que els alumnes desmotivats continuïn estudiant.

Al tornar de pràctiques hem tractat dos dels àmbits d'acció a través dels quals podem fomentar diversos hàbits que afavoreixen el procés de desenvolupament. El primer dels àmbits d'acció tractats es tracta del procés d'aprenentatge de l'alumnat. Des de l'acció tutorial podem incidir de forma positiva en els hàbits i tècniques d'estudi, la gestió del temps, aprendre a resoldre

Com a evidència de la 4a sessió, per la qual havíem de portar realitzat un test d’interessos professionals, he pensat en una pàgina d’un llibre de Juanjo Sáez (El Arte, conversaciones imaginarias con mi madre). En aquestes dues planes, Juanjo aconsegueix resumir una incertesa palpable en totes aquelles que acabem uns estudis artístics universitaris (i ben segur que per a moltes més).
Personalment relaciono el “volar” amb “treballar d’allò que a un li agrada”. D’alguna manera, relaciona el final de l’escola amb la llibertat. Com que, quan s’acaba l’escolaritat o fins i tot la universitat, un esdevé el subjecte de la seva pròpia vida. Les decisions les entoma un mateix, pr a ell mateix. No hi ha ningú que et digui cap a on has d’anar; només has de mantenir viva la curiositat i les ganes de seguir endavant. De seguir-te trobant.
L’acció tutorial ha de donar eines perquè, arribats a aquest moment, l’alumne sigui autònom i pugui trobar el seu propi camí. En aquest sentit, i seguint la il·lustració del Juanjo, el tutor és qui descobreix a l’alumne que té ales; les seves ales. Unes ales que el portaran allà on vulgui arribar, perquè per això són les seves ales. A partir d’aquí, la decisió de quan i cap a on alçar el vol, recaurà en l’alumne.

-----
indumentària

1 f. [ED] [HIG] Estudi de la manera de vestir segons els països i les èpoques.
2 f. [LC] Peça o conjunt de peces de vestir que hom porta.

D’una manera molt semblant a la meva aplicació La construcció de la identitat passa, de manera simbiótica, per una construcció de la indumentària pròpia. Al llarg de l’adolescència, les persones experimenten, també, amb la roba que es posen. En el meu cas, recordo (i molt) començar a experimentar amb diferents looks, i amb les reaccions que causaven: pintar-me els ulls, vestir elegant, o deixat, o esportiu, o… No es tractava només de portar una roba o una altra: es tractava de com m’afectava això i com afectava al meu entorn.

dubtes, despertar motivació per l'aprenentatge i potenciar els estils d'aprenentatge de l'alumnat. Per possibilitar això, és imprescindible conèixer el grup i establir una comunicació amb l'equip docent per detectar els punts febles que cal treballar amb els alumnes.
El segon àmbit d'acció es tracta del de prevenció i desenvolupament, a través del qual podem incidir en els hàbits alimentaris i higiènics de l'alumnat, informar i educar en sexualitat i mètodes anticonceptius. Per altra banda, proposar activitats, debats i dinàmiques per promoure l'autoconeixement i l'autoestima també forma part d'aquest àmbit d'acció, així com educar en els riscos de les drogues i altres elements potencialment perjudicials o addictius. Altres activitats interessants en aquest àmbit poden girar entorn de detectar relacions/influències tòxiques (tant a dintre com a fora del grup classe), i educar en actituds i conductes prosocials.

Un test sobre els interessos professionals, una brúixola extreta d'una pel·lícula que no senyala el nord i una cartografia com a autoretrat.

Els interessos vocacionals, molt sovint no es vinculen a una ocupació concreta, més aviat a un ampli camp d'interessos professionals. És importància oferir una àmplia perspectiva de la realitat professional i educativa actual, així com oferir a l'alumnat diverses eines d'autoconeixement, com el test. Com a docents no podem garantir l'èxit professional, ni tampoc la continuïtat acadèmica. Les professions del futur, encara no les coneixem, ni els estudis necessaris per arribar a elles.
La nostra tasca és la de dotar a l'alumne d'eines perquè la decisió sigui seva. Sent conscients que deixar d'estudiar, i sobretot havent acabat batxillerat, no suposa un fracàs ni una decisió permanent. "Eso-batxillerat-grau-màster". No hi ha un únic camí, ni a totes ens va bé fer-ne un de sol.
Però més enllà de l'orientació del futur professional, aquestes tres evidències també parlen d'una relació d'acompanyament amb l'alumna, cap a unes decisions que sempre pedra de manera autònoma. Hàbits alimentaris, orientació i posicionament sexual, cura cap al propi cos... Al cap i a la fi, la tutoria ha de vetllar per donar eines perquè l'alumne pugui emancipar-se coneixent els efectes i prenent decisions conscients.

Aquesta va ser la dinàmica de tutoría que vaig crear a partir d’un dorsal de càsting, objecte que em va arribar per part del Pau. Pretén treballar l’autoconeixement i l’autoestima a través de la visió que tenen els demés d’un mateix.

“Quién tengo en el coco?”.
A post-its adhesius, s’escriu el nom de tots els alumnes (ja sigui només del grup classe, o de tot el curs).
Es reparteixen els post-its als alumnes, que sel’s han d’enganxar al front sense mirar el nom de la persona que els hi ha tocat.
Quan tothom està llest, es comença a voltar tranquilament per la classe. Quan els alumnes es troben amb algú, han de decidir qui comença, i sense parlar, han d’intentar donar pistes al company sobre qui tenen escrit al post-it. Per fer-ho, han de representar (SENSE PARLAR) emocions, trets de personalitat o gestos característics de la persona escrita al paper. També es pot utilitzar la pissarra o algun full d’esborrany per fer dibuixos per tal de representar trets de personalitat o emocions característiques de la persona.

Després d’aquesta sessió no parava de pensar que l’orientació no és només laboral ni acadèmica, sinó que és, més que res crítica, “y es que nos estamos jugando la vida en la vida”. Fa un parell d’anys unes noies presentaven un tarot basat en Barcelona i els seus processos socials, “es como un mapa de estratos de la existencia dispuesto sobre una mesa, de operaciones. No queda nada que liberar, solamente operar sobre, abrir en canal, meter mano, hackear".


L’acció tutorial ha de poder incidir de forma positiva en el procés de desenvolupaments dels adolescents, ha d’acompanyar, valorar i suggerir, però no ha de prendre les decisions per a ningú. La relació entre l’alumne i el tutor s’assembla a la de les persones amb un pèndol, la connexió i la comprensió entre les dues es consolida amb el temps, la pràctica i la confiança, les orientacions no són mai definitives ni la voluntat d’un mai es substitutòria de la de l’altre.