Segona sessió després d'haver fet el Practicum 1. Unes setmanes abans l'Anna ens va demanar que intentéssim aconseguir el Pla d'Acció Tutorial (PAT) del centre on hem fet les pràctiques, en aquesta sessió l'hem portat i l'hem revisat en grup. El PAT "és un pla institucional que especifica els objectius i l'organització de l'acció tutorial, adaptar a les directrius generals del centre" (Manuel Álvarez, 2012). Hem vist que el PAT de cada centre és diferent, alguns són més elaborats que altres, i inclús hi ha centres que no el tenen redactat. Hi ha una noia que ha portat un plantejament diferent del PAT típic, parla més dels rols del tutor. L'Anna ens ha explicat que hi ha un moviment emergent interessant que promou treballar la tutoria de forma transversal, però és projecte que no tots els centres poden assumir. En definitiva, tot i que el model actual és el del PAT, i ja genera certes resistències en alguns centres, la concepció de la tutoria està canviant en els discursos acadèmics de la pedagogia.

A l'última sessió abans de vacances d'hivern hem vist que els recursos per l'acció tutorial poden ser interns o externs al centre, des de les aules d'acollida, l'entrevista, com activitats impulsades per la Generalitat, entitats municipals, Mossos, universitats, entre d'altres. Tant els recursos com els instruments són diversos, i ho hem vist en les presentacions dels companys, que han explicat propostes d'acció tutorial en l'assignatura d'Educació Visual i Plàstica, un exercici portavem pensat ja feia unes setmanes; l'Alba planteja reflexionar sobre política fent collage amb publicitat electoral, o el Jordi ha pensat demanar receptes personals o familiars, per visibilitzar i normalitzar la diversitat cultural.
També hem vist el Model Competencial Orientador, una nova proposta del Departament d'Ensenyament que veu els objectius tutorials com a elements transversals al projecte de centre, de manera que es treballen en totes les matèries. L'Anna ens recomana revisar el projecte SCAP de l'Xtec. Per acabar hem fet unes dinàmiques per experimentar diferents rols, el del tutor i el de l'alumne, mentre caminàvem per l'aula per parelles. Hem vist que l'acció tutorial comença amb una primera impressió i unes expectatives, però que el temps, la confirma o varia.

El currículum que edita el Departament d'Ensenyament és un document que ha de servir de guia per a qualsevol centre en la seva pràctica docent, com el PAT, encara que el darrer centrat en l'acció tutoria. Tot i que als dos documents se'ls acostuma a fer cas omís, la peculiaritat del segon és que l'edita cada centre i d'alguna manera se'l podria fer més seu. L'any passat, amb unes estudiants de magisteri vam submergir el currículum en aigua de rentacaps d'una perruqueria per veure que li passava, volíem fer-lo una mica més susceptible al dia a dia de l'aprenentatge, un experiment. Després de 6 mesos en aigua, i aquesta havent-se evaporat completament, el currículum estava pràcticament intacte. Aquests documents són inflexibles.

Unes setmanes abans el Guillem hem va donar un aneguet alienígena de plàstic amb el qual l’Anna hem demanava que pensés una activitat per treballar els objectius de tutoria en una assignatura de la meva especialitat. L’aneguet extraterrestre hem va fer pensar en la diversitat, la procedència i la cultura. He pensat una activitat per 1r d’ESO on treballar l’autorepresentació i la representació de l’altre, la imatge que construeix un mateix i la imatge d’un mateix que construeixen els altres.

L’activitat en la qual vam caminar per l’espai adoptant els rols de professor i alumne va generar una experiència molt interessant. És curiós com de difícil és trobar una estabilitat quan algun dels dos integrants de la relació ha d’anar darrere de l’altre, seguint el seu ritme per mirar de controlar els seus moviments i adaptant-se als seus canvis de direcció. Aquesta experiència a classe em recorda la cançó “Riot Van” dels Arctic Monkeys, en la qual es narra una vivencia (aparentment d’adolescència) en la que un grup de nois troben diversió en el fet de fugir de la policia.

Aquest tipus d’imatgeria retrata l’abisme entre adolescents i adults que s’ha generat al llarg de la història. En certa manera, l’adolescència es construeix de forma antagónica a allò que li és aliè, i de la mateixa forma passa amb l’edat adulta. No obstant, la nostra funció com a tutors i docents hauria d’abordar aquesta qüestió i buscar apropaments per tal de construir de forma cooperativa amb l’adolescent. Això passa per començar a caminar l’un al costat de l’altre; al mateix nivell.

Un pont és una construcció que es fa sobre un riu, un barranc, una carretera, etc., per poder passar d'un costat a l'altre. Hi ha ponts en forma d’arc, que pengen, de diferents materials… però al cap i a la fi tots busquen un mateix objectiu: connectar dos punts de la manera més eficient i tenint en compte el context.
L’evidencia que proposo son tres ponts com a metàfora del rol de la tutoria i els diferents agents que la fan possible.

“Got a chase last night
From men with truncheons dressed in hats
We didn’t do that much wrong
Still wan away though, for the laugh.
Just for the laugh...”

D'una manera intuïtiva, relaciono aquesta primera sessió del 5è bloc amb una performance de Pilvi Takala titulada "Real Snow White" (La Blancaneu real). La personalitat i el caràcter adolescent es veuen reflectits en aquesta proposta. L'acció no és més que l'artista, disfressada de Blancaneu, intentant entrar al parc temàtic Disneyland París. L'artista apareix a l'entrada del parc, i ràpidament, una munió de nens i nenes la busquen amb llibretes i papers per tal que firmi autògrafs. Ella, de mica en mica, s'acosta a les portes del parc. Però no passa gaire temps fins que els equips de seguretat privada del parc hi intervenen. "No és la Blancaneu Real" i no pot estar signant autògrafs. Se li veta l'entrada al parc, i se la convida a marxar.

__________________


D’aquesta sisena sessió, dedicada als recursos dels que disposa un tutor per desenvolupar la seva tasca, en recordo especialment el torn de paraula que ens vam donar per explicar de manera sintètica la nostra proposta d’activitat en una assignatura de la nostra especialitat. La activitat havia de contenir un rerefons de treball de tutoria, i partia d’un objecte que m’havia entregat un company.

Com a evidència, he escollit també un objecte.
Un quadre. Una aquarel·la de 40cm x 28cm que està penjada a la meva habitació.

És una aquarel·la del professor que més m’ha marcat al llarg de tota la meva escolarització. En Ramon Pujolà, artista i professor d’Història de l’art de l’Escola d’ESO i Batxillerat Súnion.
El vaig tenir com a professor al llarg de l’ESO; a Súnion totes les especialitats són obligatòries i es reparteixen al llarg dels quatre cursos. Ell em va despertar una veritable fascinació per l’art i la seva història. Em va onvèncer que el meu camí anava cap a l’art, o fins i tot, cap a la docència de l’art. Recordo sortir plorant d’alguna classe seva; plorant de fascinació per allò que m’explicava. Sé que sona increïble: un adolescent emocionant-se en una classe del cubisme? Sí. Era així. Estic segur que tots hem tingut un professor que ens ha marcat. El meu fou ell. I, n’estic segur, no és comparable a cap d’altre.

En definitiva, en Ramon Pujolà va exercir no només com a professor d’Història de l’art, sinó quasi com a tutor i orientador. Em va descobrir un món que no coneixia i, a dia d’avui, segueixo les seves passes.

El cas és que, havent acabat la carrera, les mares em van preparar una sorpresa: una cita amb el meu professor predil·lecte. Un professor que, d’ençà que havia acabat Súnion, no havia tornat a veure. I em va regalar aquesta aquarel·la. Tenir-la penjada a la paret de l’habitació em recorda, cada dia, quin docent vull arribar a ser.