Resulta perplex que, quasi sense adonar-nos-en, la assignatura de tutoria i orientació arribi a la seva fi.
Son moltes les vivències, les anècdotes i els aprenentatges que se’n desprenen del que han estat aquestes nou sessions. Nou sessions que s’han produit dins un barracó blanc, a tocar de la muntanya, al recinte universitari de Mundet, amb el primer crepuscle del cap de setmana.

En aquest espai que ens brinda l’oportunitat de fer una última reflexió, hem volgut destacar, sobretot, que malgrat els aprenentatges que ens enduem són individuals i probablement intransferibles, en cap cas ha estat una assignatura cursada en solitari. Al cap i a la fi, l’aula és un espai de trobada entre persones diverses. I és aquesta pluralitat que ha dut a un veritable enriquiment de tots els continguts treballats. I, coincidim: l’assignatura de Tutoria i orientació és un dels espais que més ha sabut aprofitar aquesta condició per a revertir en un aprenentatge més sòlid i significatiu.

Resulta paradoxal estar-se formant com a tutor i, alhora, formar part d’una classe. Sens dubte, aquesta consciència del “perquè estem aquí” (per exercir com a docents) ha revertit en una major consciència de la nostra condició de grup-classe. En generar un clima de confiança amb tots els companys i companyes. En copsar el nostre grup (G7) com una suma de tarannàs diferents que, de manera cooperativa, treballen per superar amb èxit els reptes que ens presenta aquest màster, i aquesta assignatura.

Després de tot, creiem que una bona acció tutorial es desenvolupa, sí o sí, dins un espai de confiança. Que es tracta d’una acció intangible, que es du a terme en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Que disposa de resursos i eines suficients per a desenvolupar la seva tasca de la manera més efectiva i profitosa. Una acció coordinada, treballada de manera cooperativa amb famílies, professors i professores, especialistes i personal extern del centre; i que busca en tot moment un retorn positiu per a l’alumnat.

La tutoria “ideal” l’encarna un/a docent capaç de capgirar les situacions problemàtiques i convertir-les en productives i positives. De treballar la prevenció des de la provenció: entenent que els conflictes no s’han d’evitar, perquè esdevenen espais on desenvolupar estratègies i aprenentatges. De treballar en xarxa amb companys i companyes. Inconformista. Creativa. Que constantment proba noves maneres d’exercir com a tutor/a, i capaç d’estimar i fer-se estimar.

És per aquest motiu que Roc, Marta, Guillem i Martí hem apostat per realitzar aquest treball d’aquesta manera: conjuntament, cooperant, diversificant i compartint. Aportar les nostres singularitats per a crear un cos de treball que, més enllà de sintetitzar i evidenciar un treball personal i individual, el posi en rel·lació amb els aprenentatges de companys i companyes.

En aquest sentit, el format web que hem escollit no és atzerós. La web ens ha brindat l’oportunitat de construir un treball en xarxa, fàcil de compartir, deslocalitzat i interactiu.



FONTS:

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. Competències bàsiques de l’àmbit artístic. Identificació i desplegament de l’educació secundària obligatòria. Generalitat de Catalunya. 2016.

LLACUNA J. La comunicació com a eina de treball. Barcelona: Ediicions Universitat de Barcelona. 2000.

RASPALL, J. Estimo les lletres. A: Batec de paraules. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2013.

SAEZ, J. El Arte. Conversaciones imaginarias con mi madre. Barcelona: Grupo Editorial Random House Mondadori, 2006 (2012) Pàgs. 107 - 108

TAKALA, P. Real Snow White. Audiovisual, autoproduit. 2009. Disponible a: https://vimeo.com/117571113 [consulta: 20.01.2020]

INS ERNEST LLUCH. Plà d’Acció Tutorial (PAT). Curs 2018-19.

RESOLUCIÓ de 21 de juny de 2019, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2019-2020.

DECRET 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.